Mètodes empírics en lingüística cognitiva

Peer-reviewedUna de les conseqüències fonamentals de l'auge de les tecnologies lingüístiques és que han posat de manifest la complexitat del fenomen lingüístic i la necessitat de desenvolupar coneixements exhaustius i interdisciplinaris sobre tots els aspectes del llenguatge. Per a avançar, cal el treball empíric i conjunt de lingüistes, psicòlegs, neuròlegs i informàtics. Concretament, un dels principals problemes amb què topen les tecnologies del llenguatge és que han de resoldre l'ambigüitat intrínseca a les llengües, com és el cas de l'ambigüitat que presenten els verbs polisèmics. Per tant, ens trobem amb la necessitat de disposar de criteris formals per a identificar i destriar sentits verbals. En aquest article presentem l'aspecte lèxic o Aktionsart com un dels criteris clau per a l'establiment de sentits verbals.Amb l'objectiu final de proposar un model formal de representació de les categories aspectuals que sigui implementable computacionalment i que, alhora, estigui motivat cognitivament, s'ha desenvolupat un experiment psicolingüístic per a avaluar empíricament l'estatus cognitiu de la macrodistinció aspectual entre estats i esdeveniments i, de manera relacionada, per a validar la relació entre aspecte i polisèmia verbal. En aquest article presentarem en detall la metodologia seguida per a confeccionar la mostra experimental, el disseny i l'aplicació de l'experiment dut a terme, i també un avenç dels primers resultats que apunten a la verificació de les hipòtesis de partida.Una de las consecuencias fundamentales del auge de las tecnologías lingüísticas es que han puesto de manifiesto la complejidad del fenómeno lingüístico y la necesidad de desarrollar conocimientos exhaustivos e interdisciplinarios sobre todos los aspectos del lenguaje. Para avanzar, hace falta el trabajo empírico y conjunto de lingüistas, psicólogos, neurólogos e informáticos. Concretamente, uno de los principales problemas con que topan las tecnologías del lenguaje es que tienen que resolver la ambigüedad intrínseca de las lenguas, como es el caso de la ambigüedad que presentan los verbos polisémicos. Por lo tanto, nos encontramos con la necesidad de disponer de criterios formales para identificar y distinguir sentidos verbales. En este artículo presentamos el aspecto léxico o Aktionsart como uno de los criterios clave para el establecimiento de sentidos verbales. Con el objetivo final de proponer un modelo formal de representación de las categorías aspectuales que sea implementable computacionalmente y que, al mismo tiempo, esté motivado de forma cognitiva, se ha desarrollado un experimento psicolingüístico para evaluar empíricamente el estatus cognitivo de la macrodistinción aspectual entre estados y acontecimientos y, de forma relacionada, para validar la relación entre aspecto y polisemia verbal. En este artículo presentaremos en detalle la metodología seguida para confeccionar la muestra experimental, el diseño y la aplicación del experimento llevado a cabo, así como un avance de los primeros resultados que apuntan a la verificación de las hipótesis de partida.One of the fundamental consequences of the boom in linguistic technologies is that they have revealed the complexity of the linguistic phenomenon and the need to develop thorough and interdisciplinary knowledge regarding all aspects of language. To move forward, empirical and joint work by linguists, psychologists, neurologists and IT specialists is needed. In particular, one of the main problems that language technologies come across is that they have to settle the intrinsic ambiguity in languages, as is the case of the ambiguity with polysemic verbs. Therefore, we need to have a set of formal criteria to identify and discern verbal meanings. In this article, we will be presenting the lexical aspect or Aktionsart as one of the key criteria for establishing verbal meanings. With the final aim of proposing a formal model of representation of the aspectual categories that can be implemented computationally and which, at the same time, is cognitively motivated, a psycholinguistic experiment has been conducted to evaluate empirically the cognitive status of the aspectual macrodistinction between states and events and, in a related way, to validate the relationship between aspect and verbal polysemy. In this article, we will offer an in-depth presentation of the methodology used to create the experiment sample, design and application of the experiment conducted, and also an advance look at the initial results that point to the verification of the initial hypothesis

Aktionsart: empirical analysis, theoretical reformulation and computational representation

Tesis doctoral de Lingüística realizada por Marta Coll-Florit bajo la dirección de los doctores Salvador Climent (Universitat Oberta de Catalunya) e Irene Castellón (Universitat de Barcelona). La defensa tuvo lugar el 29 de mayo de 2009 ante el tribunal formado por los doctores Mar Garachana (Universitat de Barcelona), Gloria Vázquez (Universitat de Lleida), Joseph Hilferty (Universitat de Barcelona), Rafael Marín (CNRS, Université de Lille) y Ona Domènech (Universitat Oberta de Catalunya). La calificación obtenida fue Sobresaliente Cum Laude por unanimidad.PhD thesis in Linguistics written by Marta Coll-Florit under the supervision of Dr. Salvador Climent (Universitat Oberta de Catalunya) and Dr. Irene Castellón (Universitat de Barcelona). The author was examined on the 29th of May 2009 by the committee formed by doctors Mar Garachana (Universitat de Barcelona), Gloria Vázquez (Universitat de Lleida), Joseph Hilferty (Universitat de Barcelona), Rafael Marín (CNRS, Université de Lille) and Ona Domènech (Universitat Oberta de Catalunya). The grade obtained was Sobresaliente Cum Laude

Estudi empíric sobre la semàntica verbal del català: el cas de la modalitat de l'acció

Summary: This paper presents an empirical study on Catalan verbal semantics, more specifically on Aktionsart categories, based on real linguistic data from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC, Catalan Computerized Textual Corpus). This work includes a large and varied set of verbal predicates, as well as grammatical constructions, with the primary purpose of providing empirical evidence that sheds light on one of the most prolific discussions in the literature on aspect: how and to what extent lexical semantics and syntax interact in the linguistic encoding of aspectual information. The data show that, although Aktionsart categories, when compared to each other, display different morphosyntactic usage patterns, the internal structuring of each category is not homogeneous; on the contrary, they present a gradient structuring, with prototypical members which do not accept aspectual shifting, and more flexible ones which may move towards other aspectual categories. [Keywords: Verbal semantics; Aktionsart; aspect; corpus linguistics; prototypes

Un sistema de respuestas a consultas formuladas por alumnos en un contexto de aprendizaje virtual

En aquest article presentem un sistema que ajuda els docents a respondre les preguntes dels seus alumnes en una universitat virtual, concretament la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La comunicació entre alumne i docent es fa d'una manera totalment virtual: les preguntes i les respostes es formulen i contesten per correu electrònic. El sistema, que es va desenvolupant a l'Àrea de Tecnologia Educativa de la UOC, té com a principal objectiu trobar contextos multilingües amb informació útil per a respondre a l'estudiant d'una manera ràpida i adequada. Els contextos s'extreuen dels materials del curs, els fòrums de participació de l'assignatura, articles i altres fonts d'informació disponibles a internet. A més d'ajudar els docents a trobar millors respostes, el sistema és útil per a actualitzar els seus coneixements i desenvolupar el seu aprenentatge permanent.In this article, we present a system that helps tutors to answer questions asked by their students at an online university: the Open University of Catalonia (UOC). Communication between UOC students and their tutors is fully online; students ask questions and tutors answer them by e-mail. The system, which is currently being developed at the UOC’s Office of Learning Technologies (OLT), aims to find multilingual contexts with useful information to enable tutors to give fast, appropriate answers to students. These contexts are extracted from course learning materials, from previous messages posted on subject discussion boards, and also from articles and other sources of information available on the Internet. Apart from helping tutors to find better answers, the system is also useful for updating their knowledge and contributing to their lifelong learning.En este artículo presentamos un sistema que ayuda a los docentes a responder las preguntas de sus alumnos en una universidad virtual, concretamente la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La comunicación entre alumno y docente se realiza de forma totalmente virtual: las preguntas y las respuestas se formulan y contestan mediante correo electrónico. El sistema, que se está desarrollando en el Área de Tecnología Educativa de la UOC, tiene como principal objetivo encontrar contextos multilingües con información útil para responder al estudiante de forma rápida y adecuada. Los contextos se extraen de los materiales del curso, los foros de participación de la asignatura, artículos y otras fuentes de información disponibles en internet. Además de ayudar a los docentes a encontrar mejores respuestas, el sistema también es útil para actualizar sus conocimientos y desarrollar su aprendizaje permanente

Verb similarity: comparing corpus and psycholinguistic data

Similarity, which plays a key role in fields like cognitive science, psycholinguistics and natural language processing, is a broad and multifaceted concept. In this work we analyse how two approaches that belong to different perspectives, the corpus view and the psycholinguistic view, articulate similarity between verb senses in Spanish. Specifically, we compare the similarity between verb senses based on their argument structure, which is captured through semantic roles, with their similarity defined by word associations. We address the question of whether verb argument structure, which reflects the expression of the events, and word associations, which are related to the speakers' organization of the mental lexicon, shape similarity between verbs in a congruent manner, a topic which has not been explored previously. While we find significant correlations between verb sense similarities obtained from these two approaches, our findings also highlight some discrepancies between them and the importance of the degree of abstraction of the corpus annotation and psycholinguistic representations.La similitud, que desempeña un papel clave en campos como la ciencia cognitiva, la psicolingüística y el procesamiento del lenguaje natural, es un concepto amplio y multifacético. En este trabajo analizamos cómo dos enfoques que pertenecen a diferentes perspectivas, la visión del corpus y la visión psicolingüística, articulan la semejanza entre los sentidos verbales en español. Específicamente, comparamos la similitud entre los sentidos verbales basados en su estructura argumental, que se capta a través de roles semánticos, con su similitud definida por las asociaciones de palabras. Abordamos la cuestión de si la estructura del argumento verbal, que refleja la expresión de los acontecimientos, y las asociaciones de palabras, que están relacionadas con la organización de los hablantes del léxico mental, forman similitud entre los verbos de una manera congruente, un tema que no ha sido explorado previamente. Mientras que encontramos correlaciones significativas entre las similitudes de los sentidos verbales obtenidas de estos dos enfoques, nuestros hallazgos también resaltan algunas discrepancias entre ellos y la importancia del grado de abstracción de la anotación del corpus y las representaciones psicolingüísticas.La similitud, que exerceix un paper clau en camps com la ciència cognitiva, la psicolingüística i el processament del llenguatge natural, és un concepte ampli i multifacètic. En aquest treball analitzem com dos enfocaments que pertanyen a diferents perspectives, la visió del corpus i la visió psicolingüística, articulen la semblança entre els sentits verbals en espanyol. Específicament, comparem la similitud entre els sentits verbals basats en la seva estructura argumental, que es capta a través de rols semàntics, amb la seva similitud definida per les associacions de paraules. Abordem la qüestió de si l'estructura de l'argument verbal, que reflecteix l'expressió dels esdeveniments, i les associacions de paraules, que estan relacionades amb l'organització dels parlants del lèxic mental, formen similitud entre els verbs d'una manera congruent, un tema que no ha estat explorat prèviament. Mentre que trobem correlacions significatives entre les similituds dels sentits verbals obtingudes d'aquests dos enfocaments, les nostres troballes també ressalten algunes discrepàncies entre ells i la importància del grau d'abstracció de l'anotació del corpus i les representacions psicolingüístiques

Perífrasis incoativas: aproximación cognitiva y estudio de corpus

L’objectiu d’aquest article és investigar l’estructura eventiva i la coerció aspectual en els predicats verbals que incorporen perífrasis de fase inicial o incoatives. D’una banda, es presenta l’anàlisi teòrica i la representació d’aquest tipus de perífrasi des del marc de la lingüística cognitiva. D’altra banda, es realitza un estudi empíric per observar el comportament de les perífrasis incoatives en un corpus real de la llengua. Els resultats indiquen que les perífrasis incoatives mostren preferències estadísticament significatives en la selecció de la classe aspectual del verb amb el qual coapareixen. A més, les dades demostren que les perífrasis incoatives estudiades no són sinònimes, sinó que apliquen diferents graus de preferències sobre la classe eventiva del verb infinitiu

Features and classes of the event structure: towards a computational representation

La investigación que actualmente se está llevando a cabo en el área del procesamiento del lenguaje natural está todavía lejos de conseguir niveles profundos de comprensión del lenguaje. Para poder construir sistemas inteligentes que traten con la representación del significado, es necesario en el ámbito de las tecnologías del lenguaje, la creación de recursos semánticos de amplia cobertura. El objetivo principal de nuestra investigación es el establecimiento de clases para la representación eventiva en un sistema computacional. La unidad básica de representación es el rasgo, concretamente hemos considerado cuatro rasgos: dinamicidad, telicidad, duración y gradualidad. A partir de la combinación de estos rasgos semánticos hemos establecido un conjunto de clases eventivas que nos permite caracterizar el comportamiento verbal. Para establecer estas clases hemos tenido en cuenta los posibles cambios eventivos que puede sufrir una unidad verbal según el contexto, representando así la composicionalidad del significado eventivo. Por ello hemos considerado la prototipicidad de los sentidos verbales, y la sensibilidad de las diferentes clases al contexto. El total de clases definidas se clasifica en dos grupos, las clases simples: estados, procesos y puntos, cuya combinación da lugar a las clases complejas: culminaciones, realizaciones y graduales.Research currently being conducted in the area of Natural Language Processing is still far from achieving deep levels of understanding of language. To build intelligent systems that deal with the representation of meaning, it is necessary in the field of language technologies, to create wide coverage semantic resources. The main goal of our research is the establishment of classes for representing events in a computational system. The basic unit of representation is the feature; we have considered four specific features: dynamism, telicity, duration and gradual change. From the combination of these semantic features we have established a set of event classes that allows us to characterize verbal behavior. To establish these classes we took into account possible event changes that a verbal unit may suffer because of the context, thus representing the compositionality of event meaning. Therefore we have considered the prototypicity of verbal senses, and the sensitivity of the different classes to the context. The total number of defined classes is classified into two groups, simple classes: states, processes and points, the combination of which gives rise to the complex classes: culminations, accomplishments and graduals

AVI.cat: a virtual assistant for the improvement of writing skills in Catalan

En esta demostración presentamos un primer prototipo de asistente para la mejora de la redacción en catalán. El sistema va más allá de un simple corrector gramatical, ya que propone enlaces a gramáticas y ejercicios que permiten al usuario practicar los aspectos donde presenta más carencias. El sistema funciona también como evaluador de nivel y permite realizar un seguimiento de las mejoras del usuario.In this demo we present a first prototype of an assistant for the improvement of writing skills in Catalan. The system is more than a grammatical checker as it proposes links to grammatical explanations and exercises, allowing the user to practice specific aspects. The program also works as a level evaluator and allows to track the user’s improvements

La lingüística computacional en el món empresarial

La Lingüística Computacional té com a objectiu el tractament i el processament del llenguatge per part dels ordinadors. Aquesta disciplina va néixer a la dècada dels 50 i posteriorment va ser classificada en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Ja en el seus inicis es van veure els beneficis que podria donar a la societat, per la qual cosa sempre ha estat relacionada al sector productiu de la societat. Després d’uns primers anys d’incertesa, possiblement produïda per unes idees simplificades del llenguatge, cap a finals dels anys 70 i inicis dels 80 s’incorpora a l’àrea de la recerca en lingüística, moment que coincideix amb l’augment de la potència de càlcul i la generalització de l’ús dels ordinadors personals. Però no és fins ben entrada la dècada dels 80 i inicis dels 90 que aquesta disciplina comença a ser present a les facultats de lletres o a les titulacions de lingüística. Així, actualment moltes facultats de lletres incorporen assignatures, seminaris i especialitats de doctorat sobre la lingüística computacional